El Cos de Carrabiners va ser creat l’any 1842 per substituir el de la Real Hacienda, la missió del qual, substancialment, era reprimir el contraban, vigilant les costes i fronteres, així com inspeccionar i cobrar la renda de les duanes.
L’any 1934, el Cos de Carrabiners tenia més de 1500 casernes. Aquestes van passar al Ministeri de la Guerra el mes de març de 1940, data en què es va suprimir aquest Cos. Les seves funcions, llavors, van passar a dependre de la Direcció General de la Guàrdia Civil.
El 27 de febrer de 1920 es va publicar el que fou l’últim reglament d’uniformitat del Cos de Carrabiners. La guerrera blava dels oficials es va diferenciar de la tropa que tenia un trau fer facilitar el pas del tirant de la pistola. Per al servei, es va continuar fent servir el Ros o la gorra de plat gris-verda; guerrera i pantaló eren de color gris-verd.
L’armament en l’última època i fins a la desaparició del Cos, va ser la pistola Campogiro, reglamentària a l’exèrcit des de l’any 1912, la qual fou substituïda l’any 1921 per l’Astra 400. Com a arma blanca, es va adoptar el sabre Puerto Seguro. Referent a l’arma llarga, es va utilitzar el fusell Màuser.
Félix Gacho Nava, 1916. Col·lecció Joan Sardiña
A Salou, la primera caserna va estar ubicada al carrer de l’Església, a l’edifici Sol i Mar. Posteriorment s’hi va traslladar al xalet del senyor Gras, al carrer dels Pins, cantonada amb carrer València. Finalment es va construir una caserna per la Guàrdia Civil al carrer Ciutat de Reus. També hi va existir una caserna al Racó de Salou.
