El jaciment es localitza a la partida històrica de Barenys. Aquest territori, documentat a l’edat mitjana, s’estenia aproximadament entre els terrenys que actualment comprenen les partides de terres existents entre la Torre Vella de Salou i la partida del Sangulí, per la costa, i per l’interior fins a la partida dels Castellots, aproximadament, per on passava la Via Augusta.
El jaciment, conegut com a «Vil·la de Barenys», es troba al centre d’aquesta partida històrica salouenca, en una petita elevació del terreny de poc més de 20 metres sobre el nivell del mar. Al voltant, cal destacar la presència de camps de cultiu i abundant aigua, gràcies a la proximitat del mar per un costat i la presència del barranc de Barenys per l’altre.
Fins al moment de les obres d’urbanització del sector, s’accedia al jaciment pel camí de Barenys, que es trobava al final del carrer de Pere Martell, en el marge esquerre del barranc de Barenys i al costat dels Mas de l’Espinac.
La captació d’aigua era fonamental per a tot el complex. Hi havia un aqüeducte excavat a la roca natural, orientat en direcció al barranc de Barenys. Aquest finalitzava en un pou d’uns tres metres de profunditat, des del qual es recuperava l’aigua. A més hi havia diferents cisternes per emmagatzemar l’aigua i fer-la servir en cas necessari.
Aqüeducte i pou excavat a la roca. Fotografies: Pedro Otiña Hermoso.
El forn presenta una planta circular i va ser construït aprofitant el relleu natural del terreny. Es conserva completament la cambra de combustió, amb les parets interiors totalment recremades. La graella és força gruixuda i presenta els característics orificis que permeten l’accés de l’aire calent a l’interior de la cambra de cocció. D’aquesta última, es conserven restes de les primeres filades de les parets de tovots. La boca del forn és també de tovots i està oberta en una paret construïda amb tègules. L’espai queda delimitat per una paret de tapial, conservada parcialment, ja que va quedar afectada per una extracció d’àrids realitzada en un moment indeterminat del segle XX.
Davant de la boca, hi havia una petita cambra parcialment conservada, amb parets de tapial. Les dimensions conservades (només queda sencera una paret) són de 3,40 metres per 4,96 metres. La boca del forn està feta de tovots i adossada a una paret de laterici, de la qual es conserva un tram proper als 5,5 metres.
Interior del forn. Fotografia Pedro Otiña Hermoso.
Paret interior del forn. Fotografia: Pedro Otiña Hermoso
Els nivells associats a la colmatació d’aquest espai ens suggereixen una cronologia de la segona meitat del segle I dC. Aquesta cronologia es justifica a partir de la presència d’àmfores tarraconenses Dressel 2-4, amb el llavi lleugerament evolucionat, i l’absència gairebé total de material ceràmic considerat com a vaixella fina. Un fragment d’un plat tapadora de la forma Ostia III, 332, que es conserva, ens permet indicar una cronologia d’època flàvia o posterior.
A la zona sud del jaciment s’hi localitza un edifici de grans dimensions, identificat com un obrador ceràmic, les parets del qual van ser espoliades probablement durant el primer quart del segle II dC. Segons les dades obtingudes durant el procés d’excavació, es pot establir una superfície interior útil mínima propera als 300 m².
L’edifici disposava d’una coberta, de la qual no s’ha conservat cap resta, sostinguda per una sèrie de columnes o pilars amb basament de pedra tipus Mèdol. La resta de l’estructura probablement era de fusta, tot i que no n’ha quedat cap evidència material. El paviment és de terra fortament compactada, amb una tonalitat verdosa.
Vista de l’edifici obrador ceràmic. Fotografies: Pedro Otiña Hermoso.
Una segona activitat productiva identificada al jaciment de Barenys estaria relacionada amb l’explotació agrícola de l’entorn immediat, concretament amb un centre de producció vinària.
Les restes localitzades a la part més alta del Tossal Ros es poden identificar amb un torculum. Tot i que les restes es trobaven molt malmeses, es pot precisar l’existència d’almenys tres dipòsits (lacus). L’espai destinat a la premsa estava fortament arrasat, i únicament es van documentar alguns retalls corresponents al sistema de contrapesos emprat per fer maniobrar la premsa.
Per sota d’aquestes estructures, en una cota inferior, es va localitzar un espai que ha estat interpretat com una zona d’emmagatzematge o cellae vinariae. Aquest espai es trobava fortament alterat a causa de l’extracció d’àrids en època moderna i contemporània, així com per la instal·lació de canonades. Aquests espais solien estar ocupats per dolia, destinats al transvasament del most i a la seva transformació en el producte final: el vi. Un altre element que permet proposar l’existència d’un centre de producció vinícola al jaciment de Barenys és la documentació de dos retalls de planta oblonga, que es poden relacionar amb els alvei esmentats per Plini (Naturalis Historia, XVII, 35). Aquest sistema de fosses permetia la plantació de dues vinyes per cada una.
