El primer camp de futbol es va ubicar on es troba avui dia la plaça de la Província. Hi havia una porteria a la banda de mar i l’altra al redós de la via del tren. El camp estava a tocar d’un pou i d’un molí de vent. La urbanització de l’indret a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, deixava el poble sense camp, però amb l’esforç d’un grup de joves entusiastes del futbol, es va replanar un tros de terreny que quedava entre la platja i el passeig de les Palmeres, al darrere d’on estava el Casino. Aquest segurament va ser el camp de futbol més carismàtic i recordat de Salou.

L’equip salouenc no participava en competicions oficials, però diuen que era un equip difícil de derrotar, especialment a l’estiu, quan l’equip es reforçava amb estiuejants.

El creixement del municipi, amb la instal·lació d’un aparcament de vehicles faria desaparèixer el camp de futbol de la platja, el camp de l’Arenal. Gràcies a la pressió dels veïns, l’Ajuntament va oferir a canvi un terreny al carrer Nord, on es va jugar durant uns anys, fins que es va autoritzar la construcció d’un càmping a l’indret. 

L’Ajuntament de Vila-seca i Salou va deixar uns terrenys a l’actual zona de la plaça de la pau, però no reunien les mínimes necessitats per partits oficials i els equips de Salou havien d’anar a jugar al camp de Vila-seca. Finalment, novament gràcies a la pressió dels veïns, l’Ajuntament de Vila-seca i Salou va adquirir uns terrenys a la partida de Barenys per destinar-los a zona esportiva. Però com que no hi havia diners per desenvolupar el projecte constructiu, els veïns i aficionats al futbol van fer de paletes, pintors, fontaners per convertir aquell entorn en un espai per practicar esport.

_{Esteve Tomàs Ollé: Recull de records. Estudis de Salou, 4. Salou, 2000}