El Casal de Salou
El Casal de Salou va néixer de la inquietud de tenir un lloc d’esbarjo. L’any 1975 en una reunió a les oficines del Salvador Pellicer, un grup de salouencs posaven la primera pedra de la idea. Poc temps després es va comprar un edifici, l’Hotel Llurba, l’antiga Fonda de l’Estació, i es començaren a rebre aportacions de famílies de la localitat per poder tirar endavant el projecte.
El Casal de Salou, amb assistència de l’alcalde i regidors de l’Ajuntament de Vila-seca i Salou, va obrir les portes el dia 11 de setembre de 1975. Aquell vespre el conjunt musical d’amics Els Doble R, cantaren El Cant dels Segadors, començant una revetlla popular.
L’edifici fou adquirit per l’Ajuntament de Salou l’any 1999 i cedit a una entitat bancària per construir en el seu lloc una llar de jubilats.
Vista general de l’edifici del Casal. Autor desconegut, (ca. 1978).
Moments al Casal
Jugant a trencar l’olla davant del Casal de Salou (1977 o 1978). Autor desconegut.
Jugant a trencar l’olla davant del Casal de Salou (1977 o 1978). Autor desconegut.
Lliurament de la cistella de Nadal als guanyadors de la Rifa. Autor desconegut.
Lliurament de la cistella de Nadal als guanyadors de la Rifa. Autor desconegut.
Revistes del Casal
El Casal tenia una entrada senyorial amb un esmalt de Coia Prats, un saló per a actes i jocs, una sala amb taules de marbre per a jocs de taula, una discoteca per a joves, i un bar amb les antigues cuines de la Fonda. Al primer pis hi havia una sala polivalent com a biblioteca, sales per a actuacions culturals, serveis administratius, i un jardí amb pèrgola per a balls d’estiu.
S’oferien classes d’idiomes, ensenyament de música, laboratori fotogràfic i un butlletí, convertint-se en el motor de diverses associacions locals com el Moviment de Segregació i la Festa Major.
El Casal a la premsa
Agraïm a Josep Llaó la col·laboració en aquest apartat, aportant-nos documentació de premsa històrica.
Documents Històrics
Bibliografia
- Esteve Tomàs Ollé. Recull de records. Estudis de Salou, 2000, p. 85-87.