Caramelles de Salou
Les caramelles són cançons populars tradicionals de Catalunya, interpretades per celebrar la Pasqua. Aquesta tradició, que combina la joia religiosa de la resurrecció amb elements profans, és protagonitzada pels caramellaires o cantaires durant el cap de setmana de Pasqua. Acompanyats d’instruments, antigament recollien ous i diners per organitzar àpats col·lectius o accions socials. Encara que l’origen exacte d’aquesta tradició és desconegut, hi ha constància de la seva pràctica en l’àmbit rural des del segle XVI. Inicialment, les peces més comunes eren els gojos, una composició de caràcter religiós, dedicats en aquella època normalment a la Mare de Déu del Roser. A partir del segle XIX es va transformant el costum i s’incorporen peces de l’àmbit satíric, amorós i festiu.
A Salou les caramelles s’inicien l’any 1930 quan Josep Devesa Martí, un salouenc nascut a cal Mitjà, formà un grup de caramelles. Era un jove poeta, afable, de cor molt gran, impedit físicament a conseqüència d’una paràlisi infantil, a qui el Sr. Bonet donava 40 ptes. cada mes perquè ensenyés la canalla del poble a cantar.
Aquell any, la Serafina, la Sisqueta, la Pepeta Gendre, la Mariana…, és a dir, les noies fadrines de Salou van guarnir la cistella amb cintes i flors a casa de la Maria dels Banys.
L’etapa de la Guerra Civil Espanyola produirà un buit dins la història que sembla recomençar l’any 1941, en la qual un pagès, anomenat Josep Marca Morell, conegut com «Pepito del Mas Calbó», on estava de masover, reprèn les caramelles a Salou.
No sabia solfa i composava les seves cançons sobre un dibuix de sis línies paral·leles que eren les sis cordes de la guitarra. Sobre aquelles línies posava els números que corresponien a cada nota i a la vegada a cada dit de la mà.
Caramellistes de Salou (ca. 1960). Autor desconegut
Caramellistes de Salou (ca. 1960). Autor desconegut
S’acostumava a sortir a cantar la nit del Dissabte de Glòria, i també els diumenges de Pasqua al matí. Es començava cantant davant la casa de l’alcalde pedani, després a l’església i més tard a la caserna de la Guàrdia Civil.
L’Àngel Salceda, el Ramon Tardiu i el Ramon Gombau, en diferents etapes feien els «solos» que es cantaven al moment de passar la capta amb la cistella.
Es van cantar per últim cop el Diumenge de Pasqua de l’any 1961. El 18 d’abril de 1991 un grup de salouencs les va rememorar.
Caramellistes de Salou (ca. 1960). Autor desconegut
Caramelles a Salou (1961)
«Agraïts quedem de vosaltres, moltes gràcies us donem, i si Déu vol, nenes maques un altre any, ja tornarem»