Carrabiners i guàrdies civils a Salou
El Cos de Carrabiners va ser creat l’any 1842 amb l’objectiu de substituir el Cos de la Real Hacienda, que es dedicava principalment a reprimir el contraban mitjançant la vigilància de les costes i fronteres, així com a inspeccionar i cobrar els impostos de les duanes.
L’any 1934, el Cos de Carrabiners comptava amb més de 1500 casernes. No obstant això, al mes de març de 1940, es va suprimir aquest cos, i les seves funcions van ser transferides al Ministeri de la Guerra, passant a ser responsabilitat de la Direcció General de la Guàrdia Civil.
El 27 de febrer de 1920 es va publicar l’últim reglament d’uniformitat del Cos de Carrabiners. La guerrera blava dels oficials es diferenciava de la de la tropa, que incorporava un trau per facilitar el pas del tirant de la pistola. Per al servei, es continuà utilitzant el Ros o la gorra de plat de color gris-verda, mentre que la guerra i els pantalons eren de color gris verd.
En els darrers anys d’existència del Cos, l’armament principal incloïa la pistola Campogiro, reglamentària per a l’exèrcit des del 1912, que va ser substituïda l’any 1921 per l’Astra 400. També es va adoptar el sabrat Puerto Seguro com a arma blanca, i el fusell Mauser com a arma llarga.
Eusebio Sardiña Martín. Carrabiner a Salou des del 1890 fins 1906. Col·lecció Joan Sardiña.
Persones i carrabiners davant de la caserna del carrer Església de Salou (anterior a 1940). Col·lecció Joan Sardiña.
A Salou, la primera caserna va estar ubicada al carrer de l’Església, a l’edifici Sol i Mar. Posteriorment s’hi va traslladar al xalet del senyor Gras, al carrer dels Pins, cantonada amb carrer València. Finalment es va construir una caserna per la Guàrdia Civil al carrer Ciutat de Reus. També hi va existir una caserna al Racó de Salou.
Damián Marcos Rodríguez. Destinat a Salou l’any 1929. Va ser Comandant de la caserna de Salou. Col·lecció Joan Sardiña.
Juan Guijarro Martín. Carrabiner a Salou des del 1915 fins al 1918. Col·lecció Joan Sardiña.
Josep Sardiña Ferran.Sergent de carrabiners. Col·lecció Joan Sardiña.
José Lorenzo Ramirez en bicicleta pel passeig Jaume I.
L’ 1934, la Comandància de Tarragona tenia tres companyies i nou seccions. La caserna de Salou pertanyia a la 2a companyia, 2a secció (Cambrils) i la caserna del Racó a la 3a companyia, 1a secció (Tarragona). El Comandant de “Puesto” a Salou es deia Victorio Pérez Bordallo i el que hi havia al Racó de Salou era Venancio Sanchez García. El caporal Félix Gacho Nava era el Comandant de “Puesto” a Salou quan la Guerra Civil.
Al finalitzar la Guerra Civil era evident que el llarg enfrontament havia trasbalsat tots els estaments del país i el nou ordre va fer que la Guàrdia Civil patís una transformació completa. El Cos de Carrabiners i el de la Guàrdia Civil es van fusionar en un únic cos que assumirà les funcions de vigilància i repressió del contraband i el frau, que fins ara estaven atribuïdes al Cos de Carrabiners.
Processo amb la Verge de Fàtima el 13 de març de 1952. A l’actual Plaça Mn. Muntanyola. Col·lecció Joan Sardiña.
Guàrdies Civils a Salou
Francesc Tomàs Urgellés (alcalde pedani), Fernando Portugal, César Rodríguez Riesco i altres guàrdies civils de Salou (1946). Autor desconegut. Col·lecció Joan Sardiña Alcoberro.
Guàrdies civils al Racó de Salou. Autor desconegut (1946). Arxiu Orts-Cabrea/Col·lecció Joan Sardiña Alcoberro.
Antonio Castro Jiménex i altres guàrdies civils davant de la caserna de Salou (1957). Autor desconegut. Col·lecció Joan Sardiña Alcoberro.
Bibliografia
Joan Sardiña Alcoberro: Carrabiners i guàrdies civils a Salou. Estudis de Salou, 2000.