Fortificacions de Salou
La constant amenaça dels pirates i corsaris, especialment durant els segles XVI i XVII, va fer imprescindible la defensa de la costa catalana. Salou, amb el seu port estratègic, era un objectiu freqüent d’aquests atacs.
Per protegir els habitants i les mercaderies, es va impulsar la construcció de torres de guaita. Aquestes estructures tenien una doble funció: servir com a punt d’alerta ràpida contra l’arribada d’embarcacions enemigues i oferir un refugi segur. La construcció de la Torre Vella a Salou és un clar exemple d’aquesta necessitat històrica per salvaguardar la població dels perills marítims.
La Torre Vella
El primer de maig de 1527, un representant de Reus present en el Consell de la Comuna del Camp de Tarragona que aquell dia es va reunir a la vila de La Selva, va manifestar que l’Arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, li havia fet saber que pretenia construir una torre en el port de Salou. Però per portar a terme aquesta empresa, sol·licitava que la Comuna de pobles del Camp de Tarragona l’ajudés econòmicament en el projecte. [1]
L’oferta va ser ben rebuda pels assistents al Consell:
“per part del present Consell de la terra ells fan costat ab lo Molt Excmo Senyor Archebisbe de Tarragona sobre lo adjutori que per la Senyoria es demanat per fabricar una torre e baluart al port de Salou ab artilleria y deffensio de dit port”.[2]
Les negociacions dutes a terme entre l’Arquebisbe i la Comuna ens són desconegudes però podem afirmar que la construcció de la torre no es va iniciar d’una manera immediata. L’octubre de 1528, després d’un violent atac al port de Salou, en el que *“los moros ab moltes fustes han presa una calavera de Galegos carregada de aregada y altres mena de barques en lo port de Salou”, el Consell de la Comuna indicava novament la seva “voluntad de la sensoria es fer una torra ho fortalesa en defensio de su port”.[3]
Finalment, l’any 1530 es va signar una Concòrdia entre l’arquebisbe de Tarragona i la Comuna de Pobles del Camp de Tarragona, mitjançant la qual el primer permetia la construcció d’una fortificació a Salou a càrrec de la Comuna del Pobles del Camp de Tarragona a la vegada que aquests pagarien 40.000 sous de moneda de Barcelona per ajudar en les obres que es realitzaven al moll del port de Tarragona.
Galeria Fotogràfica
Torre Vella de Salou. Fotografia: Pedro Otiña Hermoso, 2025.
Reproducció de l’escut de l’arquebisbe Pere de Cardona a la Torre Vella. Fotografia: Pedro Otiña Hermoso, 2025.
Torre Vella de Salou. Fotografia: Pedro Otiña Hermoso, 2025.
Feu clic a qualsevol imatge per ampliar-la
Grafitis de la Torre Vella
Feu clic a qualsevol imatge per ampliar-la
Grafitis localitzats pel Josep Maria Guinovart a l’interior de les parets de la Torre Vella. Col·lecció Josep Maria Guinovart.
Notes a peu de pàgina
- AMS. Fons Comuna del Camp de Tarragona. Llibre de Determinacions 1522 – 1571, actes del 01/05/1527, 30/10/1527 i 07/11/1527, p. 40 i 41. Vegeu també Pié Faidella, Joan: *Annals inèdits de la Vila de La Selva del Camp de Tarragona*. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1984, p. 377-378 *“pera resistir als moros o corsaris de cada dia … pel be de la terra … o baluart al port de Salou ab artilleria per defensio de dit port”*.
- AMS. Fons Comuna del Camp de Tarragona. Llibre de Determinacions 1522 – 1571, acta del 01/05/1527, p. 41.
- AMS. Fons Comuna del Camp de Tarragona. Llibre de Determinacions 1522 – 1571, acta del 20/10/1528, p. 48.
Fortí de Salou
El mariscal de camp i enginyer de Lluís XIV de França, Sebastien de Pontault de Beaulieu (1612 – 1674) ens va deixar dibuix del Fortí de Salou. Pels mapes i plànols del terreny i de les fortificacions dels camps de batalla que dibuixà i feu gravar i imprimir per al rei, és considerat un dels creadors de la topografia militar. La feina com a enginyer militar el va portar a documentar nombroses fortificacions de Catalunya. En el cas de Salou ens va deixar dos gravats, sens dubte a conseqüència de ser el cap de Salou un lloc estratègic per la navegació.
Retrat de Sébastien de Pontault, Seigneur de Beaulieu. Wikipedia Commons.
Feu clic a la imatge per ampliar-la
Les dades conegudes d’aquesta estructura militar són escasses, però en destaca el fet que durant la Guerra dels Segadors l’edifici estava operatiu perquè va ser atacat per les tropes castellanes. L’enginyer Jerònim Rinaldi, en un informe de 1680, ens indica que els francesos la van reparar i que un cop derrotats no es va tornar a reedificar mai més.
Fortí de Salou. Gravat de S. P. de Beaulieu, còpia de 1680. Col·lecció particular Pedro Otiña Hermoso.
Fortí de Salou. Gravat de S. P. de Beaulieu, còpia de 1680. Col·lecció particular Pedro Otiña Hermoso.
Feu clic a qualsevol imatge per ampliar-la
Bibliografia
- Otiña Hermoso, Pedro (2014): «Pedro Calderon de la Barca i l’assalt de Vila-seca i fortí de Salou del 1640». A «El pont de fusta», 395, pàg. 21.
- Otiña Hermoso, Pedro (2019): «La defensa del port de Salou (segles XIV-XVIII). A «L’obra pública i els seus professionals (s.XVIII-XX). Biografies, projectes, impacte modernitzador», pàgs. 475-499.
- Otiña Hermoso, Pedro (2018): «Pirates i corsaris al Cap de Salou: com si estiguessin en lo moll d’Alger». A «Cultura i Paisatge a la ruta del Cister», nº 11 (2018), pàgs 50-57. [llegir l’article]
- Otiña Hermoso, Pedro (2016): Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona. Agrupació Cultural de Vila-seca.
Reproducció de l’escut de l’arquebisbe Pere de Cardona a la Torre Vella. Fotografia: Pedro Otiña Hermoso, 2025.
Fortí de Salou. Gravat de S. P. de Beaulieu, còpia de 1680. Col·lecció particular Pedro Otiña Hermoso.
Fortí de Salou. Gravat de S. P. de Beaulieu, còpia de 1680. Col·lecció particular Pedro Otiña Hermoso.