Futbol Salouenc
El primer camp de futbol es va ubicar on es troba avui dia la plaça de la Província. Hi havia una porteria a la banda de mar i l’altra al redós de la via del tren. El camp estava a tocar d’un pou i d’un molí de vent. La urbanització de l’indret a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, deixava el poble sense camp, però amb l’esforç d’un grup de joves entusiastes del futbol, es va replanar un tros de terreny que quedava entre la platja i el passeig de les Palmeres, al darrere d’on estava el Casino.
Aquest segurament va ser el camp de futbol més carismàtic i recordat de Salou.
L’equip salouenc no participava en competicions oficials, però diuen que era un equip difícil de derrotar, especialment a l’estiu, quan l’equip es reforçava amb estiuejants.
El creixement del municipi, amb la instal·lació d’un aparcament de vehicles faria desaparèixer el camp de futbol de la platja, el camp de l’Arenal. Gràcies a la pressió dels veïns, l’Ajuntament va oferir a canvi un terreny al carrer Nord, on es va jugar durant uns anys, fins que es va autoritzar la construcció d’un càmping a l’indret.
L’Ajuntament de Vila-seca i Salou va deixar uns terrenys a l’actual zona de la plaça de la pau, però no reunien les mínimes necessitats per partits oficials i els equips de Salou havien d’anar a jugar al camp de Vila-seca. Finalment, novament gràcies a la pressió dels veïns, l’Ajuntament de Vila-seca i Salou va adquirir uns terrenys a la partida de Barenys per destinar-los a zona esportiva.
Però com que no hi havia diners per desenvolupar el projecte constructiu, els veïns i aficionats al futbol van fer de paletes, pintors, fontaners per convertir aquell entorn en un espai per practicar esport.
Inicis del futbol a Salou
Segons recordava Salvador Duran, l’any 1932 un grup d’entusiastes del futbol va decidir donar forma a una idea que feia temps que els rondava pel cap: fundar el primer club de futbol de Salou. Aquella iniciativa, nascuda de la passió i la convivència entre veïns, marcaria l’inici de la història esportiva del municipi. Els pioners d’aquella aventura foren homes ben coneguts del poble: Juan Jiménez (Juanet del Manco), Salvador Ginovart (Salvador de la Mariana), Andreu Pàmies (el Bitxo), Ramon Bertomeu (el taxista), Joaquim Aragonés (Quimet Fuster), Antoni Ginovart (Anton de la Tecla), Alfons Gombau (Alfons Masmalo), Sebastià Gombau (Sebastiano), Josep Gombau (Pepito Masmalo), Ramon Gombau (Ramon Masmalo), Francesc Bertran (Paco Such), Alfredo Fernández (l’Alfredo), Ramon Gendre, Joaquim Gendre (Quimet Gendre), Josep Sabata (el Sabata), així com els carrabiners Pérez i Companys i els pescadors de l’Ametlla de Mar, Mingo i Llambrich. També hi destacava un nen de només dotze anys, Francesc Germà (Paco del Sisquet), reconegut per la seva habilitat amb la pilota, i Natalio, del xalet de Pujades–Parramon, que s’uniren amb entusiasme a aquell primer nucli d’aficionats. El camp de futbol es va habilitar a la platja, en l’espai comprès entre els carrers Balears i Pere III, i entre el passeig de Jaume I i el mar. El mur del passeig feia les funcions de graderia improvisada, i les primeres porteries no eren més que dos pals units per una corda. Amb el temps, el fuster Aragonés en va construir unes de veritables, seguint la reglamentació. El primer baló de cuir oficial va costar vint-i-dues pessetes —una inversió considerable per a l’època. Els propietaris dels xalets situats al costat del camp van col·laborar econòmicament per dotar l’equip del material necessari. Aquella col·laboració veïnal i l’entusiasme d’aquells primers jugadors van donar lloc a una entitat que passaria a la història local: el Salou Deportiu, embrió del futbol organitzat al nostre municipi.
Pòster i retall de premsa
Partit de futbol entre cambres del restaurant Miramar i cambrers del Terramar
08/07/1943 Notícia d’un partit al Diario Español
Bibliografia
Esteve Tomàs Ollé: Recull de records. Estudis de Salou, 4. Salou, 2000. Salvador Duran: Historia del futbol en Salou. Revista Salou, gener 1988, p. 14-15.